Els representants dels set territoris que integren el consorci de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) s’han reunit avui en el Centre ArantzazuLab (Oñati) en el marc del 40 Consell Plenari de la CTP, organitzat pel Govern d’Euskadi. Des de fa un any el Govern d’Euskadi ostenta la presidència rotatòria de la CTP i l’ocuparà durant un any més.
El Lehendakari i actual president de la CTP, Íñigo Urkullu Rentería, acompanyat pels representants de la resta dels territoris del consorci transfronterer han signat la Declaració Comuna de presidents i presidentes, amb la qual reafirmen el seu compromís amb la Comunitat de Treball dels Pirineus.
Íñigo Urkullu Rentería, Lehendakari i president actual de la CTP, ha assenyalat que «la regió pirinenca es caracteritza per la resiliència, la diversitat i la cohesió». També ha destacat el rol de la Comunitat de Treball dels Pirineus a escala europea: «Fa un any que ens reunim en un ambient d’incertesa que es manté. Ens uneix l’esperit de cooperació per a abordar els reptes als quals ens enfrontem. És més necessària la integració i la política comuna en l’àmbit de la governança». Respecte al Programa de cooperació transfronterera POCTEFA, del qual la CTP és Autoritat de Gestió, ha destacat com a grans fites l’aprovació del Programa POCTEFA 2021-2027 per part de la Comissió Europea el 23 de novembre. Així com la celebració de l’esdeveniment de presentació de resultats del POCTEFA 2014-2020, que va programar 175 projectes, els dies 4 i 5 d’octubre a Bilbao.
D’altra banda, Meritxell Serret, consellera d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, ha subratllat que «per a Catalunya la joventut és un tema prioritari; ha de ser un treball constant el fet de donar oportunitats als i les joves perquè desenvolupin els seus projectes de vida en el territori. No podem perdre oportunitats d’establiment de població i cal ajudar al fet que els joves s’assenteixen en el territori».
Alain Rousset, president del Consell Regional de Nouvelle-Aquitaine ha destacat que «pel que fa al Canvi Climàtic, tenim l’obligació de massificar l’ús del tren per a treure la meitat dels camions que creuen Euskadi diàriament. No ha d’haver-hi obstacles referent a això. La planificació ecològica passa pel tren i per la conscienciació de la ciutadania. Europa fixa que l’objectiu pel Canvi Climàtic és 2050, però per a mi és 2030».
Maria Ubach Font, presidenta de l’Organisme Andorrà de Cooperació Transfronterera, ministra d’Afers exteriors del Govern d’Andorra va explicar, en aquest mateix sentit, que «Andorra s’ha marcat com a propòsit sensibilitzar a la comunitat internacional sobre la vulnerabilitat de les muntanyes enfront del canvi climàtic i en aquest sentit s’enorgulleix de la labor realitzada des de la seva creació per l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic i destaca l’Estratègia Pirinenca de Canvi Climàtic».
Yann Hélary, Parlamentari del Consell Regional d’Occitània encarregat de la Reordenació del Territori, Muntanya i Ruralitat, ha subratllat que «saluden la iniciativa de la presidència basca de donar protagonisme a l’hidrogen verd, energia per la qual estan apostant també en Occitanie. La crisi energètica fa que sigui fonamental mobilitzar-se en l’àmbit transfronterer. La CTP, amb els seus 40 anys de vida, demostra de nou ser pionera en aquest tema, com ho ha estat en l’àmbit del Canvi Climàtic».
Ana Ollo Hualde, consellera de Relacions Ciutadanes del Govern de Navarra ha anunciat que «a Navarra han detectat 30 obstacles que existeixen a la frontera que afecta l’ocupació, la salut o l’estat de les infraestructures. Per això els hi sembla important que aquest tema s’hagi reflectit en la declaració de presidents i presidentes de la Comunitat de Treball dels Pirineus. A més a Navarra hi ha tres passos fronterers que romanen tancats i esperen que això se solucioni al més aviat possible».
En aquest sentit, durant el Consell Plenari, el director de la CTP, Jean-Lois Valls, va anunciar que en el primer trimestre de 2023 es llançarà la primera convocatòria de projectes del POCTEFA 2021-2027 i va fer un petit balanç de la gestió del POCTEFA 2014-2020 en el qual s’han programat 175 projectes de cooperació transfronterera.
Per la seva part, dos joves del territori pirinenc van donar a conèixer el resum del Segon Fòrum Transpirinenc de la Joventut que es va celebrar a la fi d’octubre i principis de novembre de 2022 en Hondarribia i que vol convertir-se en una trobada anual transfronterera de la joventut pirinenca.
També es va desenvolupar una sessió sota el títol «L’hidrogen verd: un projecte per a un HUB del Pirineu», en la qual es van succeir intervencions i una taula rodona amb experts en aquesta matèria. En aquest debat van participar actors internacionals de l’àmbit de l’hidrogen com a vector energètic que van compartir les seves impressions sobre el futur d’aquesta matèria a Europa, però principalment en el territori pirinenc. Els participants van ser Ms. A. Tomczak, membre del gabinet del vicepresident de la CE, Frank Timmermans, Comissari del Pacte Verd Europeu i per l’Acció Climàtica; Stephen Jackson, Chief Tech & Market Officer d’Hydrogen Europe; Iñigo Ansola, director general de l’Ens Basc de l’Energia (EVE) – vicepresident del Corredor Basc de l’Hidrogen; Valérie Demangel, Directrice Europe et International, Communauté d’agglomération Pau Béarn Pyrénées, Pyrénées Hidrogène; Henar Rabadán, Hydrogen Business Intelligence de Repsol, com a representant de l’Aliança Shyne i del Corredor d’Hidrogen de l’Ebre i Meritxell Cuyàs, Tècnica de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, Ministère de l’Environnement, Agriculture et Développement durable, Gouvernement de l’Andorra.
