El país presenta una diversitat geogràfica molt marcada en un territori relativament reduït d’aproximadament 32.000 km2, amb una franja marítima de 580 km.

 El territori

  Catalunya, un país de trobada a la Mediterrània
Catalunya és i ha estat, al llarg de la història, un país de trobada on s’han relacionat diferents cultures del món sencer.

La cultura catalana gaudeix un ampli reconeixement i la seva producció cultural i industrial es apreciada per la seva qualitat. Així, la projecció exterior de Catalunya creix dia a dia per un procés gradual de normalització de la seva imatge internacional.

Catalunya disposa també d’una xarxa extensa d’infraestructures i d’una situació geogràfica estratègica que la fa capdavantera d’una dels més forts creixements econòmics de la Mediterrània. El PIB català ha crescut del 3 % de mitjana entre 2000 i 2008, un punt per sobre de la mitjana europea (2 %), situant-la al davant d’un dels creixements econòmics més forts de la conca mediterrània anant del nord d’Itàlia a l’est d’Espanya, passant pel sud de França.

El seu mercat interior és dinàmic i, pel que fa a l’activitat d’empresa, Catalunya és la quarta regió europea triada per les empreses per als seus projectes d’inversió.

 Catalunya al món
Catalunya té una vocació clarament internacional. D’una banda, la seva acció a l’estranger se situa en un espai de primer ordre, Europa, on contribueix a reforçar el rol de les entitats locals i regionals a través de la seva pertinença al comitè de regions i altres organismes europeus, participant activament a la política europea de l’Estat espanyol. Així mateix, Catalunya fa també entendre la seva veu a Europa, gràcies a una participació activa al moviment regional europeu, un conjunt d’associacions que defensa els interessos de les regions en el procés actual de la construcció europea.

La contribució catalana a la construcció europea comença a les zones més pròximes geogràficament, a saber l’Euroregió Pirineus-Mediterrània i la Comunitat de Treball dels Pirineus, però treballar també en bastir un pont entre la Mediterrània i la regió del Bàltic, així com l’Europa central i oriental.

Després de tres dècades d’autogovern, el govern de Catalunya ha organitzat una política exterior ambiciosa que intensifica les relacions bilaterals amb governs de l’Estat i de les comunitats i que consolida la seva presència al si dels organismes multilaterals.

Des de 1989, la Generalitat desenvolupa la seva presència a l’estranger a través d’una xarxa sòlida de delegacions i oficines a l’estranger per defensar els interessos de Catalunya, sostenir la internacionalització de les empreses, difondre la cultura i la llengua catalanes, promoure el turisme, gestionar la immigració i encoratjar la cooperació al desenvolupament.
D’altra banda, el poble català es caracteritza per la seva projecció internacional. Ja sigui per motius econòmics o polítics, voluntàriament o no, nombrosos catalans s’han establert a l’estranger. Es considera que aproximadament 200.000 catalans viuen actualment a diferents països del món sencer. Les 120 comunitats catalanes a l’estranger repartides pels cinc continents constitueixen punts de trobada que funcionen com autèntiques ambaixades i espais de difusió de la cultura catalana.

 Catalunya, territori, homes

Organització política
www.gencat.cat/catalunya/cat/organitzacio.htm
Catalunya, nacionalitat autònoma, exerceix l’autogovern al si de l’Estat espanyol conforme a la Constitució espanyola i a l’estat d’Autonomia. La Generalitat és el sistema constitucional segons el qual l’autogovern de Catalunya s’organitza políticament des de 1359 i està constituït del Parlament, de la Presidència, del Govern i d’altres institucions d’autogovern. Les institucions catalanes gaudeixen de competències molt extenses en matèries com l’ensenyament, la sanitat, la seguretat dels ciutadans i la protecció civil, la cultura, la joventut, la política lingüística, la indústria, l’habitatge, la immigració, els transports, el medi ambient i l’acció exterior, entre d’altres.

Llengua
El català és la tretzena llengua més parlada a la Unió Europea davant del danès i el finès, i comparable, en nombre d’habitants al suec, al grec o al portuguès. Concretament, són més de nou milions de persones que la parlen i més d’onze milions que la comprenen. El català és la llengua pròpia i oficial de Catalunya. A l’Estat espanyol, és també la llengua oficial al País Valencià i a les Illes Balears i es parla en una part de l’Aragó. Es parla també a Andorra, estat on és l’única llengua oficial, així com a la Catalunya del Nord, al sud de França, i a la vila de l’Alguer (Sardenya). El català es va formar entre els segles VIII i X, com evolució del llatí, com el francès, l’italià, el castellà i la resta de llengües romàniques. Cada any, hi ha uns 10.000 títols que s’estudien en català. És la desena llengua més traduïda i s’ensenya en 166 universitats dels cinc continents.

Cultura
www.gencat.cat/catalunya/cat/cultura.htm
La cultura catalana és a la vegada nacional i cosmopolita i els nous corrents artístics i del pensament penetren tradicionalment amb força a Catalunya, gràcies a l’atracció generada per Barcelona. És essencialment per aquesta raó que existeix un gran nombre d’artistes catalans de renom internacional: els arquitectes Antoni Gaudí i Enric Miralles, els pintors Joan Miró, Salvador Dalí i Antoni Tàpies, els escriptors Ramon Llull, Mercè Rodoreda, Baltasar Porcel i Quim Monzó, els músics Pau Casals, Montserrat Caballé i Josep Carreras, els científics Narcís Monturiol, Joan Oró i Joan Messegué o el cuiner Ferran Adrià, entre d’altres.

Història
www.gencat.cat/catalunya/cat/historia.htm
Catalunya es va constituir políticament al segle XII, quan diversos comtats s’alliberaren de la dominació francesa i adquiriren la seva sobirania. Durant l’Edat Mitjana, els Reis catalans conqueriren València, les Illes Balears, Sicília, Sardenya i el Reialme de Nàpols, fent de Catalunya una de les grans potències de la Mediterrània. Al segle XIX, Catalunya va conèixer una important industrialització que va coincidir amb la Renaixença de la llengua i de la cultura catalanes. Cap a la fi del segle, el moviment cultural va portar a un moviment pel reconeixement polític i Catalunya va obtenir la seva autonomia en 1931. Però, l’any 1939, Catalunya va ser ocupada per les tropes franquistes que prohibiren les institucions democràtiques i la llengua i la cultura del país. Així mateix, amb l’arribada de la democràcia a l’Estat espanyol, Catalunya va retrobar el seu autogovern l’any 1979 gràcies al seu Estatut d’Autonomia. Precisament, en 2006, l’Estatut es va reformar per augmentar els poders de les institucions catalanes.

Economia
www.gencat.cat/catalunya/cat/economia.htm
Catalunya gaudeix d’una situació estratègica: és la porta d’entrada a Europa i un nexe d’unió entre els diversos territoris de la Mediterrània. La indústria és un pilar de l’economia catalana: el tèxtil, la indústria de l’automòbil i els seus accessoris, la indústria química, l’alimentació, les construccions navals, la indústria del moble, l’electrònica i el material informàtic i la telemàtica de darrera generació són també importants. Les arts gràfiques i la indústria editorial representen un sector determinant en l’economia catalana, així com la de la biomedicina, la biotecnologia, i, molt especialment, el turisme que es troba en creixement constant. Pel que fa al sistema financer, convé subratllat la centralitat i el poder de les grans banques d’estalvi que agrupen vora el 70% dels dipòsits catalans i que tenen una influència determinant en les grans empreses catalanes i espanyoles.
Catalunya posseeix tres aeroports internacionals, el de Barcelona, el de Reus i el de Girona, i dos dels ports més importants de la Mediterrània, el port de Barcelona i el de Tarragona. Compta amb més de 12.000 km de carreteres, vora 1.600 km de línies ferroviàries i la futura línia de tren d’alta velocitat que faciliten l’accés als mercats internacionals. La seva xarxa de centres logístics intermodals, formada pel Parc Logístic de la Zona Franca, la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) i el parc d’empreses ProLogis, cobreix un total de 300 hectàrees a la zona de Barcelona, amb el rol clau jugat per la Fira de Barcelona. D’altra banda, les infraestructures de telecomunicacions i de dades són avançades, extenses i fiables.

Ciència i tecnologia: www.gencat.cat/catalunya/cat/ciencia.htm
Invertir a Catalunya: www.cidem.com/catalonia/cat/index.jsp
Algunes dades estadístiques: www.idescat.cat/

 Dades
President: José Montilla
www.gencat.cat